No descobrim res si diem que per un club com el Real Club Deportiu Espanyol de Barcelona és molt més que important la tradició familiar, els pericos no tenim la sort de comptar amb aliats i promocions externes com ja sabem quins altres clubs.
La tradició familiar, la transmissió del sentiment blanc-i-blau no només fent socis als més petits sinó també amb els records dels mes grans, aquells records que ens fan volar la imaginació i viatgem a Sarrià sentint l’olor de la gespa des del nostre seient o potser dempeus darrera d’un gol.
I el cert és que la pèrdua d’aquests records com a pericos ens preocupa molt, segurament la memòria de gent coneguda a l’univers perico no es perdrà ja que han escrit llibres o sortit a mil programes de ràdio i televisions explicant mil i una anècdotes, però la que veritablement ens preocupa a nosaltres es la memòria dels socis de peu, la dels nostres pares i avis, gent anònima amb uns records increïbles.
Molts hem perdut a aquest éssers estimats que ens han explicat moltes anècdotes envers el RCDE però això no és suficient, segur, seguríssim que quan expliquem tots aquests records als nostres fills o amics ens deixem la meitat de detalls, la meitat de la passió.
Per a molts els RCDE són els nostres pares, els nostres avis, el seu sentiment i volem que quedi constància d’aquest record.
És per això que hem pensat en la idoneïtat i quasi necessitat d’un espai com és Memòries en Blanc-i-blau.
